Espais i materials: http://www.xtec.es/~ccols/creativitat/observar/observar.htm
He elegit aquesta bona pràctica perquè des de fa tres anys al centre on
estic treballant, estem fent un curs de formació interna on anem tocant
diferents aspectes per tal definir l’escola que volem. Entre aquests hem parlat
en diverses ocasions sobre les característiques que, han de tenir o haurien de
tenir els materials que hi ha a l’abast dels infants a les aules, així com
també l’ importància dels diferents espais que poden trobar al centre com:
aules, espais comuns, espais per a pares... A les fotografies que acompanyen
aquesta bona pràctica, es pot observar com tenen cura de l’espai cuidant
detalls. A l’escola on estic treballant intentem que els materials que hi ha a
l’abast dels infants siguin de caire natural i el més real possible. Per
exemple a la cuineta els infants juguen amb olles i estris reals. També tenim
cura de l’estètica dels racons o ambients que trobem a les aules o zones
comuns, el fer-los atractius per l’ infant convida a que hi vagi a jugar.
L’exploració de l’entorn que ens envolta, entra dins el procés de desenvolupament dels infants. De ben petits ja
comencen explorant amb la mirada, amb la boca, amb les mans, amb els peus...
Amb aquestes accions els infants miren, tasten, toquen, proven... el que els hi
permet descobrir noves coses. Penso que l’escola és un lloc ideal per oferir
aquest tipus de situacions, ja que a casa de vegades és més complicat o impensable
oferir-les. Amb les descobertes els infants no tan sols exploren sinó que van
formulant hipòtesis que han de experimentar per descobrir la resposta; per
exemple per què la farina cau pel colador
i l’arròs no? A l’escola dediquem un dia a la setmana a la descoberta i
experimentació. Oferim un material, que es va variant setmana a setmana, i els
infants manipulen lliurement sense forçar-los ni tatxar-los el temps. Cadascú
fa l’estona que vol. Anem variant les formes d’oferir-ho però intentant que
sempre sigui atractiu per a l’ infant: sols el material, amb estris, amb les
mans... Com a mestra m’agrada molt observar les accions que realitzen els
infants durant les descobertes: el que li costa tocar-ho i el company l’anima,
el que ho prova de totes les maneres, el que transvasa el material de pot a
pot... 
Aquesta bona pràctica m’ha fet reflexionar sobre com i quan els infant
beuen a l’escola. Beuen perquè ho volen? Per
què ho necessiten? Per què ara toca? Aquests són alguns dels interrogants
que m’han sorgit quan he vist aquesta pràctica. Com ja he comentat amb
anterioritat, sóc tutora d’una aula mixta d’infants de 2n i 3r d’Educació Infantil. Quan m’han sorgit aquests
interrogants he pensat els infants de dos anys quasi sempre em demanen aigua
quan tenen set, però que passa amb aquell infant d’un any que encara no parla i
és encara no s’expressa o bé és tímid. Té
set i s’aguanta fins que arriba el moment? Com a hàbit sempre donem aigua a
l’hora del berenar i quan entrem del pati o acabem psicomotricitat, a no ser
que algú ho demani. A l’escola potenciem molt l’autonomia i cuidem molt el
moment del berenar: els infants paren la taula, agafen el got, la gerra d’aigua,
s’aboquen ells sols l’aigua (els de dos anys, els d’un any amb ajuda), van a cercar
la motxilla, treuen el berenar, mengen sols, amb cobert... Quan penso en tot el
que fan per què no donar una passa més? Tenim
els coberts reals, la gerra de vidre, però els gots de plàstic. Per què no posar també els gots de vidre? Per
què no deixar la gerra i els gots a l’abast dels infants i que quan tinguin set
vagin a beure ells sols com fan per berenar?
Em proposo provar-ho i ja contaré com ha funcionat l’experiència!
En aquesta entrada he treballat la competència 4.2, ja que he identificat bones pràctiques i les he comparat amb
com ho porto a terme a la meva aula, i considero que he treballat algun aspecte
de la competència 5.2, ja que tot i
que no sigui el meu projecte de millora, si que m’ha fet reflexionar sobre les
necessitats dels infants i de la identificació del problema.
Hola Laura,
ResponEliminaPel que fa a les bones pràctiques escollides per la meva companya, aquells punts que m'han semblat més interessants són el tema dels espais-materials i el tema de l'autonomia quan a la rutina de beure aigua.
En relació als espais i materials, m'ha encantat la manera d'organitzar i decorar que presenta al centre on treballa. Si jo he de comparar amb la meva experiència com a alumne de pràctiques aquesta realitat no l'he pogut viure tal i com la descriu ella. Encara i així, m'he adonat que el material és importantíssim ja que pot provocar molts conflictes quan no hi ha el suficient, a l'igual que pel contrari pot aportar també autonomia, concentració i que els infants es plantegin hipòtesis com comenta i a part estimular els sentits d'aquests com a font principal d'aprenentatge. Per tant, s'ha de tenir cura d'aquests en la forma de presentar-los de la mateixa manera que la seva funcionalitat que siguin significatius,quotidians i en defintiva propers al que els envolta.
Per una altra banda, la pràctica de beure aigua em sembla fascinant el plantejament que fa sobre imposar un horari per cobrir aquesta necessitat. En el fons, aquestes qüestions en algun moment també me les havia plantejat ja que a on realitzo pràctiques també hi ha un moment programat, a part de l'esmorzar on també beuen, però es pot programar una necessitat? Nosaltres com a adults ens posen uns horaris quan tenim set? Crec que és molt adient aquesta forma d'actuar en la qual els infants tinguin la llibertat d'ells mateixos cobrir la seva necessitat i a més a més potenciant la seva independència, a la vegada que altres habilitats com és agafar el got, la gerra, realitzar l'acció d'abocar,etc.
En definitiva, són interrogants i formes d'optimitzar la nostra feina com a mestres o com a futurs mestres que et donen una visió del camí que un vol seguir a la seva aula i amb els seus alumnes.
Només m'agradaria felicitar a la meva companya per la seva iniciativa, observació i reflexió sobre aspectes tan importants com és el benestar dels alumnes i de les seves necessitats ja que no només parlen d'habilitats i capacitats, també hi ha aspectes bàsics que a vegades no es tenen en compte com és en aquest cas el fet de satisfer la set.